Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (UB), amb la tesi Els Agustí Pujol i l’escultura a la Catalunya del seu temps (1994, Premi Extraordinari de Doctorat). És professor titular de la Universitat de Girona (UdG), amb acreditació de catedràtic d’ANECA, i també ho ha estat a la Universitat de Lleida i a les universitats italianes de Sàsser (2011) i Càller (2013), en qualitat de professor visitant de llarga estada. A la Universitat de Girona, va ser director del Departament d’Història i Història de l’Art, vicedegà de la Facultat de Lletres, coordinador dels estudis d’història de l’art i del Màster en Patrimoni Cultural i Natural.
És docent d’història de l’art de les èpoques del Renaixement i del Barroc i ha articulat la recerca segons tres eixos: L’art dels segles xvi i xvii produït a Catalunya, en què destaquen l’estudi crític i la redescoberta d’alguns dels autors i de les obres més significatius d’aquell panorama històric, la majoria dels quals estan relacionats amb l’art del retaule; la reconstrucció de la cultura gràfica i visual dels tallers artístics del Principat, majoritàriament vinculada a la circulació internacional dels gravats; i l’estudi de les col·leccions dels marquesos de Villafranca, dels virreis de Nàpols, Sicília i Catalunya en temps dels reis Felip II i Felip III.
Ha estat membre de l’ANECA, director tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), membre de la Comissió de Patrimoni de la Delegació de Girona i de la Junta de Qualificació, Avaluació i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Ha comissariat exposicions tan innovadores com «De Flandes a Itàlia», amb Joaquim Garriga, «Alba Daurada. L’art del retaule a Catalunya», «Falsos Verdaders. L’art de l’engany» o «Contra el Barroc. Un món en extinció», amb Francesc Miralpeix.